6. Procés de tranformació dels plàstics

El plàstic surt de la gran industria en forma de granulat, sacs de pols o bidons de líquits més o menys viscosos. El procés final de transformació és fet per la petita o mitjana empresa, i les tècniques més usuals que s'emprenen per transfomar-lo són el premsat, l'extrusió, l'extrusió amb bufament, el calandratge, la filatura sintètica...
Quan es tracta d'un procés de transformació de termoplàstics, es segueix bàsicament aquesta seqüència:

1. Estovament del granulat.
2. Conformació de la massa plàstica.
3. Refredament i solidificació.


El premsat

És el sitema més senzill d'emmotllar; està format basicament per un motlle i un contramotlle que encaixen hermèticament deixant un buit destinat al material plàstic en forma de granulat o pols; es tanca a pressió i s'escalfa fins a obtenir la forma. Després necessita un temps de refredament per fer el desemmotllament. Té l'inconvenient que, en els termoplàstics, el motlle ha d'estar fred i el càlcul de la dosificació del material ha de ser precisa perquè la peca no quedi incompleta, o en el cas d'excés, presenti rebaves. S'usa per fabricar provetes d'assaig. Aquest procediment és el que es fa servir per obtenir peces petites de baquelita, com per exemple els mànecs aïllants dels estris de cuina; accessoris elèctrics...





La injecció

És un procés realitzat en una màquina que disposa d'un diposit on s'introdueix granulat i en què el plàstic, mitjançant un dispositiu calefactor, passa a estat líquit. El plàstic, a través d'un cargol sense fi, és injectat a pressió a l'interior del motlle d'acer que li donarà la formadesitjada. Una vegada la peça esta solidificada, s'obté el motlle i s'extreu.







L'extrusió

És realitza mitjançant una màquina que disposa d'un diposit on s'introdueix resina granulada la qual, per mitjà d'un dispositiu calefactor, passa a estat líquit i és empès amb un cargol sense fi o per un èmbol a l'exterior de forma contínua. A mesura que el plàstic surt mitjançant un mecanisme de refredament com per exemple l'aigua, se solidifica. En el cas de fabricació de canonades d'unes longituds determinades, es disposa d'un element acoblat a la màquina que, en funció de la seva longitud, les talla de forma automàtica.
Aquests tipus de màquines també s'utilitzen per fabricar recobriments de conductors, ja que el plàtisc té unes bones característiques d'aïllament.







L'extrusió amb bufament

Una altra variant de l'extrusió és el bufament. El tub que surt de l'extrusora s'introdueix en un motlle de dues peces. L'acció de l'aire a pressió a dins fa que a les parets del motlle agafi la forma. Una vegada fred, dobre el motlle i s'extreu la peça.





La filatura sintètica

La filatura sintètica és una altra variant de l'estrusió. El seu procés de fabricació consisteix a transformar una massa plàstica amb uns orificis calibrats a unes centesímes de mil·límetres de diàmetre i, a continuació, es sotmesa a un procés de refredament per mantenir definitivament el seu estat sòlid en formade fil o conjunt de fils. Es pretén reproduir les propietats de les fibres naturals com el tecte suau, la flexibilitat, l'elasticictat i l'augment de les propietats mecàniques com la resistència, l'elasticitat i la impermeabilitat.




El calandratge

En el calandratge, el granulat s'estova sense a arrivar a fondre's i es pasa per uns corrons per donalar-li forma laminar; si es vol podruir un gravat, es repeteix el procediment amb uns altres corrons. Amb aquest procediment es produeixen làmines de PVC de diferents gruixos, portafolis, transparències...