8. Videos interesants sobre els plàstics

7. Reciclatge

Els diferents tipus de plàstics es diferencien mitjançant unes lletres indicatives i un nombre dins d'un triangle; d'aquesta manera és més facil la seva classificació i reconeixement, la quan cosa facilitarà la identificació per un òptim reciclatge i repercutirà satifatòriament en el medi ambient.

6. Procés de tranformació dels plàstics

El plàstic surt de la gran industria en forma de granulat, sacs de pols o bidons de líquits més o menys viscosos. El procés final de transformació és fet per la petita o mitjana empresa, i les tècniques més usuals que s'emprenen per transfomar-lo són el premsat, l'extrusió, l'extrusió amb bufament, el calandratge, la filatura sintètica...
Quan es tracta d'un procés de transformació de termoplàstics, es segueix bàsicament aquesta seqüència:

1. Estovament del granulat.
2. Conformació de la massa plàstica.
3. Refredament i solidificació.


El premsat

És el sitema més senzill d'emmotllar; està format basicament per un motlle i un contramotlle que encaixen hermèticament deixant un buit destinat al material plàstic en forma de granulat o pols; es tanca a pressió i s'escalfa fins a obtenir la forma. Després necessita un temps de refredament per fer el desemmotllament. Té l'inconvenient que, en els termoplàstics, el motlle ha d'estar fred i el càlcul de la dosificació del material ha de ser precisa perquè la peca no quedi incompleta, o en el cas d'excés, presenti rebaves. S'usa per fabricar provetes d'assaig. Aquest procediment és el que es fa servir per obtenir peces petites de baquelita, com per exemple els mànecs aïllants dels estris de cuina; accessoris elèctrics...





La injecció

És un procés realitzat en una màquina que disposa d'un diposit on s'introdueix granulat i en què el plàstic, mitjançant un dispositiu calefactor, passa a estat líquit. El plàstic, a través d'un cargol sense fi, és injectat a pressió a l'interior del motlle d'acer que li donarà la formadesitjada. Una vegada la peça esta solidificada, s'obté el motlle i s'extreu.







L'extrusió

És realitza mitjançant una màquina que disposa d'un diposit on s'introdueix resina granulada la qual, per mitjà d'un dispositiu calefactor, passa a estat líquit i és empès amb un cargol sense fi o per un èmbol a l'exterior de forma contínua. A mesura que el plàstic surt mitjançant un mecanisme de refredament com per exemple l'aigua, se solidifica. En el cas de fabricació de canonades d'unes longituds determinades, es disposa d'un element acoblat a la màquina que, en funció de la seva longitud, les talla de forma automàtica.
Aquests tipus de màquines també s'utilitzen per fabricar recobriments de conductors, ja que el plàtisc té unes bones característiques d'aïllament.







L'extrusió amb bufament

Una altra variant de l'extrusió és el bufament. El tub que surt de l'extrusora s'introdueix en un motlle de dues peces. L'acció de l'aire a pressió a dins fa que a les parets del motlle agafi la forma. Una vegada fred, dobre el motlle i s'extreu la peça.





La filatura sintètica

La filatura sintètica és una altra variant de l'estrusió. El seu procés de fabricació consisteix a transformar una massa plàstica amb uns orificis calibrats a unes centesímes de mil·límetres de diàmetre i, a continuació, es sotmesa a un procés de refredament per mantenir definitivament el seu estat sòlid en formade fil o conjunt de fils. Es pretén reproduir les propietats de les fibres naturals com el tecte suau, la flexibilitat, l'elasticictat i l'augment de les propietats mecàniques com la resistència, l'elasticitat i la impermeabilitat.




El calandratge

En el calandratge, el granulat s'estova sense a arrivar a fondre's i es pasa per uns corrons per donalar-li forma laminar; si es vol podruir un gravat, es repeteix el procediment amb uns altres corrons. Amb aquest procediment es produeixen làmines de PVC de diferents gruixos, portafolis, transparències...

5. Conformació dels plàstics

Conformació dels termoplàstics: un termoplàstic és un plàstic que es pot fondre. Per tant, en principi, el diagrama de fases ha de considerar un punt de fusió. A diferància dels compostos de molècules petites, per sobre de Tf el líquit no flueix amb facilitat. Es troba en un estat que s'anomena de comportament gomós. La zona de transició no és una face intermèdia entre el líquit i el sòlid, sinó que es tracta de l'estat líquit amb una consistència (viscositat) molt elevada.


Conformació dels termoestables: el diagrama de fases d'un termoestable conté com a única temperatura de refèrencia la seva temperatura de degradació, Td.
El termoestable no es fon ni es reblandeix quan s'escalfa.


Conformació dels elastómers: els elastómers es comporten de manera diferent abans i després de vulcanitzar. Abans de vulcanitzar, un elastómer es pot considerar com un termoplàstic de cadenes molt llargues, el qual es troba en l'estat gomós a temperatura ambient.

4. Additius

Els plàstics estan constituits per resines que admeten substàncies per millorar les seves propietats i s'anomenen additius. Exemples: els plastificants, els estabilitzants, els pigments...

.Els plastificants fan que la plasticitat augmenti i que siguin més flexibles i menys trencadissos.


.Els estabilitzants són els agents destinats a assegurar les seves propietats inicials i a evitar les causes i els efectes de les degradacions.



.Els pigments són colorants i poden ser minerals, inorgànics i orgànics.

3. Tipus de polímers i tipus de plàstics

Segons el procés d'obtenció es classifiquen en:

Polímers naturals: són els que es troben a la natura, i que formen els éssers vius. Ex: La cel·lulosa, cautxú natural....

Polímers semisintètics: s'obtenen a partir de la transformació de polímers naturals. Ex: Nitrocel·lulosa, cautxú volcanitzat...

Polímers sintètics: s'obtenen industrialment a partir de la transformació dels monòmers. Ex: Niló, poliestirè.....

Segons la seva estructura:

Hi ha dos tipus:

Termoplàstics: són polímers que no presenten entecreuaments, lineals o ramificats. Els podem escalfar i canviar-los la forma tantes vegades com es vulgui, sense que perdin les seves propietats
Alguns tipus de plàstics termoplàtics: PEEI polietilè, tefló PETFE, polipropilè, PVC, poliestirè PS



Termostàbles: són tots aquells plàstics que, a mesura que s'escalfen es destrueixen abans d'estovar-se, per aquest motiu se'ls ha de donar la forma desitjada en el moment que es prepara el material.
Alguns tipus de plàstics termostàbles: cautxú, resines epoxi, poliuretans, silicones......

2. Com es fa el plàstic?